login
Inicia sessió

register
Registra't

Construcció d'un violoncel

8.- Fons 1

Bé, com que ja he acabat la meva última víctima, el violí el model del qual va escollir el Miquel i que aquí sota us ensenyo, entre l'impas de començar a envernissar-lo m'he tornat a posar amb el violoncel, no faltat de mandra però.

Ja he solucionat el tema de allisar els aros, enlloc d'una taula gegant de paper de vidre he agafat una tira de contraxapat que corria per casa i li he enganxat paper de vidre, vaig allisant per zones enlloc de fer-ho a la totalitat de la forma. Trigo més però m'és igual perquè és més còmode.

Amb la forma ja pulida i rebaixades les cantonades ja puc dibuixar la silueta al fons que tenia enganxat desde fa mesos. Ho faig igual que amb els vioins, amb una arandela.

Heus aquí el resultat que ara hauré de serrar.

Serro la silueta del fons amb una caladora i després no em queda més que llimar-la per deixar-la ben definida.

Amb un ribot manual rebaixo el gruix més ample del plat 29 mm. que serà l'alçada màxima d'aquest quan tingui acabada la curvatura.

Així queda de planet

Amb un ribotet que em vaig comprar fa temps amb aletes, començo a desvastar el plat, no ho faig amb gúbies perquè l'auró és una fusta dura i em trenco les articulacions de tant apretar. El ribotet llisca molt bé i és més agradable.

Enlloc de desvastar només l'arc longitudinal vaig fent-t'ho a totel conjunt del plat i li vaig donant la forma aproximada a ull, això ho faig així perquè em dona la sensació que avanço més ràpid.


Al cap d'unes horetes...:

Unes horetes més....

I de moment aquí està el fons, penjo aquesta entrada perquè sino es farà etern, el cello són moltes més hores de rascar fusta que el violí i per això fa més mandra.

Comentaris (2)25-03-2014 00:01:08

7.- Propera aventura

Violí núm 1: PLOWDEN


Guarneri del Gesú. Sense ànim de voler influenciar he de dir que per mi un dels violins més bonics que he vist, però tot va a gustos.

Construit l'any 1735 pel gran dels Guarneri és un dels grans violins aclamats en el panorama violinístic mundial (es veu que sona de meravella)

Violí núm 2: TITIAN

Fet pel signore Stradivari el 1715 és un dels violins que entren dins del seu "periode daurat", que és, evidentment, el periòde en que va crear les seve més bones peces. Aquest periode és més o menys del 1700 al 1730 (aprox.)

Violí núm. 3.- VIOTTI

Una altra obra del signore, aquest del 1709 i per tant també del període daurat. Destaca el seu fons d¡una sola peça d'auró, peça que algun dia m'agradaria tenir a mi també :-(( de moment valen molta pasta. Destaca també el seu bon estat de conservació on es pot veure com el vernís a aguantat com un jabatu tots aquests anys.

Violí núm. 4.- PIETRO GUARNERI

Aquest no té nom per això ḧe posat el nom del seu constructor. Fill de papá Guarneri que va marxar de Cremona cap a Mantua per seguir la tradició familiar de fer coses d'aquestes com les que jo faig però força millor i amb molt bons resultats (no com els meus :-)).

El violí destaca pel seu gran arquejat, si us hi fixeu, la tapa i el fons sobresurten molt de la base de la caixa, si el compareu amb els Stradivari veureu que, aquests últims són més plans.

Violí núm. 5.- MESSIAH

El Mesies si, dir així perquè un dels propietaris que el va tenir sempre en parlava però mai l'ensenyava i un dia un amic seu li va dir que era com el Mesies que no arriva mai.

És un dels violins més coneguts del món perquè està envoltat de molta polèmica. Aquesta gira, bàsicament en si és realment un Stradivari o és una falsificació. Hi ha molts arguments a favor i molts en contra. El que sí que és veritat és que hi ha coses que sorprenen només mirant-lo.
La 1a és el seu perfectíssim estat de conservació, no sembla ni antic, però també es diu que va estar més de 100 anys guardat en la seva caixa totalment oblidat. També sorprèn la unió del mànec amb el cos, però això només ho veiem els malalts com jo que no tenim més coses a fer.

Actualment està en el ashmolean museum d'Oxford exposat on, el seu últim propietari el va deixar amb la condició explícita que mai ningú el tornés a tocar (curiós oi?)

Hi ha moltes més coses d'aquest violí i de la polèmica que el fan apassionant, de moment penjo la foto i ja direu

That's all folks!

Comentaris (8)18-10-2013 23:37:31

6.- Aros 2

Doncs continuo amb la resta d'aros que falten.


Remenant per internet he vist que posant un paper entre el ferro calent i l'aro remullat , aquest, no s'enfosqueix com em va passar amb els de les C's i es doblega molr millor.
Per tant això és el que he fet

Doblego i presento primer per després enganxar. Els deixo un dia apretats perquè es vagin assecant (una mica) i adoptin la forma , d'aquesta manera m'és més fàcil d'enganxar-los després.

EL mateix per l'altre aro, els deixo apretats per enganxar-los el dia següent

Aquí es pot veure com ja m'he fet uns utils, en aquest cas uns tacs i unes mordacetes, per apretar bé amb la forma adequada a cada punt d'unió. Això ho he fet perquè a les C's vaig fer servir els tacs que tinc pels violins i no van quedar ben apretades.

una vegada enganxats tots els aros trec la part sobrant que sempre queda als quatre vèrtexs i després ho repassaré amb un ribotet

Ara toca rebaixar-los fins que arribin a estar plans amb els tacs, ho faig amb els ribotets, és una de les parts que més m'agrada de fer.

Foto finish

La propera acció serà acavar de donar l'alçada a cada extrem de la caixa: 117mm, al cul i 113 al cap. Això encara no sé com fer-ho , ja m'espavilaré.

Comentaris (3)14-10-2013 23:23:37

5.- Aros 1

Després de tenir tot el motlle enllestit i els tacs marcats amb la forma de les 'C's' toca enganxar els aros.

Els aros venen amb un gruis de 5mm. el qual s'ha de passar a 1.7mm (+ó-). Ja els vaig rabaixar fa temps i em va costar tant que vaig estar apunt de desistir de fer el cello. Va ser desesperant perquè les eines que tinc són molt dolentes i vaig acabar per fer servir una pulidora orbital per anar rebaixant el gruix. això em va costar uns 15 dies aprox. (treballant a estonetes clar). Finalment vaig descobrir que esmolant molt bé el ribot plà podia anar treient material més ràpidament i ho vaig fer ¡¡¡

Després d'aquesta llarga tasca (i aborrida) vaig tallar els aros de forma que els pogués aprofitar tots bé, i els vaig posar en remull una hora,, mentre s'escalfava el ferro que faig servir per doblar-los (me'l van deixar).

Els hi dono forma amb el ferro molt calent i patint de valent perquè se'm trenca la fusta per tot arreu, de fet va ser un desastre, se'm va esquarterar la primera de les C's per uns 4 punts. Ho vaig intentar arreglar primer amb cola calenta però no va funcionar, perquè al tornar a intentar doblar-los, la cola es desfeia i es tornava a obrir. Al final ho vaig arreglar amb loctite (ja sé que és un sacrilegi però és lo unic que podia fer)

Després de doblar-lo i arreglar-lo el presento sobre el tac ja retallat amb la forma i el deixo un dia sencer sense encolar, només perquè agafi la forma.

Ho faig a les dues C's evidentment.

A sota podeu observar part de la xapusseta que vaig fer per arreglar l'aro.

El pas següent és enganxar-les amb la ja famosa cola calenta que, per cert, pels que no ho sapigueu fa molta pudor!

Com veieiu vaig haver de fer mans i mànigues per intentar que quedessin ben apretats els aros contra els tacs, això és degut a que no tinc accessoris adequats pel cello, els hauria d'haver fet però no hi vaig caure i quan em vaig posar a enganxar ja no estava a temps.

Amb els aros de les C's enganxats rebaixo amb el ribotet la part de fusta que sobra i començo a donar forma a l'altra banda del tac que també ha de ser arrodonida i allotjará els aros que van cap al cap i cap al cul.

Primer sempre enganxarem els aros de les dues C's, perquè? millor ho veiem en una foto perquè no sé com carai explicar-ho

-ara ja puc doblar els altres aros i fer que encaixin en els que tinc enganxats.

Però abans he d'arrodonir bé i la part del taco que queda a la que li enganxaré els aros que falten.

Ara que sí que m'he fet un útil per fer-ho bé:

Comentaris (4)13-10-2013 00:17:47

4.- Tacs

Els tacs són els trocets de fusta a on aniran enganxats els aros de forma que l'estructura final sigui suficientment rígida.

Són d'avet, en el meu cas comprat a una botiga d'aquestes de bricolatge.

S'encolen a la fusta del motlle, no sé si es pot arrivar a observar que la capa del mig del motlle no té la forma curvada de les capes dels extrems, a la del mig és on hi enganxo els tacs, a les dels extems no. Això ho faig perquè sigui fàcil de treure el motlle quan tingui el fons enganxat.

amb la plantilla que em van deixar marco la curvatura de les 4 cantonades per retallar-les dels tacs amb la seva forma i enganxar després els aros.

Primer sempre es fan les 'C's' (més endavant veurem perquè), llavors s'enganxen els aros de les 'C's' i llavors es dona la forma curvada a l'altra part del tac.

Comentaris (1)10-10-2013 00:01:22

3.- La plantilla

Com ja vaig comentar en la primera entrada la plantilla de la caixa al final me la vaug fer jo per una raó molt simple, que es pogués treure la caixa amb facilitat una vegada acabada l'estruxtura dels aros.

Per això vaig pensar en un tipus de plantilla que es pogués desmontar (amb uns cargolets). La vaig fer en 3 capes unides entre elles amb els cargolets dels que parlava.

LA vaig fer de contraxapa d'aquest que venen a les cases de bricolatge

El model que he escollit realment no l'he escollit, com que la plantilla ja estava feta tot això que m'estalviava i per això vaig decidir de fer aquest model.

És un violincel de Domenico Montagnana del 1742 anomenat Jarnaker.

Diuen que són els millors violoncels del món, superant als del signore Antonio. Pel meu gust són una mica lletjos, no cuidava massa l'estètica aquest home però mira, és igual.

t

Amb aquests cargolets uniré les 3 capes de la plantilla. Podeu observar com he hagut d'afegir dos trocets a banda i banda d'aquesta perquè l'ample de la fusta de contraxapat ho era menys que l'amplada del cello.

Aquí les tres maries.

La plantilla buidada per a poder enganxar les sarjants durant el procés d'encolatge.

Aquí encara hi falten els separadors entre capes i. el que no s'observa (s'observarà més endavant), és que la capa del mig és diferent a les dues dels extrems. No té la part arrodonida (la forma) només té els punts d'enganxe amb els tacs, és a dir, els tacs nomeś els enganxaré a la capa del mig, no a les 3 capes perquè així tot costarà menys de treure

Comentaris (5)08-10-2013 23:41:21

2.- Enganxat de les tapes

Es fa igual que en un violinet però necessites sarjants més grans (que fins abans d'això no tenia).

Es presenten les dues meitats i s'encolen amb cola calenta. S'ha d'anar ràpid perquè la cola calenta cualla enseguida i no et dona temps a enganxar res si no vigiles.

Com es pot observar jo he fet trampes (els he enganxat amb cola blanca...sshht)

Vaig rebaixar una mica els extrems per poder inserir algun sarjant més curt que tenia.

Aquesta entrada és una mica xorra però és per seguir una mica el procediment.

Comentaris (2)07-10-2013 23:49:17

1.- Arrival of the wood

Després de fer el violinet petit ara em venia de gust continuar algo que vaig començar fa un anyet i és força més gros. Tenia el projecte completament parat degut a que vaig començar el tercer violí i hi vaig solapar el violinet.

Les entrades seran més espaiades en el temps que les de l'altre bloc que tinc perquè, evidentment, es triga molt més en fer el cello i, apart, no tinc cap pressa, així que l'aniré fent amb la calma

El titold'aquesta primera entrada és degut a que sempre ma fet gràcia per un video del youtube d'un lutier (aquest de veritat) el qual ensenya com construeix un quartet de corda amb la finalitat que vagi viatjant per tot el món essent tocat per diferents intèrprets amb un missatge de pau. Es diu "the quartet of peace" i el lutier és Brian lisus.

http://www.youtube.com/watch?v=0fUixINRBZY

Doncs això, la fusta li he comprat al meu cosí que la tenia en stock, té un arbre sencer d'auró que va comprar fa temps i és una fusta bona. Per cello també tenia unes tapes i era la manera més senzilla i ràpida tant d'aprofitar aquella fusta com de fer més grosses les arques del meu estimat cosinet.

Aquí una foto del meu petit taller (està a dins de la meva habiació) amb tots les petrecols per poder fer feina i les fustes desglossades.

Podem veure el fons, un joc d'aros, la barra harmònica i la tapa (d'esquerra a dreta).

Els aros no m'acabaven d'agradar (perquè no tenien gens de flamejat) i en vaig comprar uns altres aquí:

www.e-musicpiano.com

a qualsevol casa on vengun instruments segurament en podreu comprar ja que tenen contacte directe amb distribuidors.

El meu cosí també em va deixa el motlle i la plantilla,de l'interior. El motlle està molt currat però no m'agrada gens perquè per treure la caixa amb els aros d'aquest me les veure magres per això vaig decidir fer-me'n un jo.

Comentaris (2)06-10-2013 23:24:03