Bé, com que ja he acabat la meva última víctima, el violí el model del qual va escollir el Miquel i que aquí sota us ensenyo, entre l'impas de començar a envernissar-lo m'he tornat a posar amb el violoncel, no faltat de mandra però.
Ja he solucionat el tema de allisar els aros, enlloc d'una taula gegant de paper de vidre he agafat una tira de contraxapat que corria per casa i li he enganxat paper de vidre, vaig allisant per zones enlloc de fer-ho a la totalitat de la forma. Trigo més però m'és igual perquè és més còmode.
Amb la forma ja pulida i rebaixades les cantonades ja puc dibuixar la silueta al fons que tenia enganxat desde fa mesos. Ho faig igual que amb els vioins, amb una arandela.
Heus aquí el resultat que ara hauré de serrar.
Serro la silueta del fons amb una caladora i després no em queda més que llimar-la per deixar-la ben definida.
Amb un ribot manual rebaixo el gruix més ample del plat 29 mm. que serà l'alçada màxima d'aquest quan tingui acabada la curvatura.
Així queda de planet
Amb un ribotet que em vaig comprar fa temps amb aletes, començo a desvastar el plat, no ho faig amb gúbies perquè l'auró és una fusta dura i em trenco les articulacions de tant apretar. El ribotet llisca molt bé i és més agradable.
Enlloc de desvastar només l'arc longitudinal vaig fent-t'ho a totel conjunt del plat i li vaig donant la forma aproximada a ull, això ho faig així perquè em dona la sensació que avanço més ràpid.
Al cap d'unes horetes...:
Unes horetes més....
I de moment aquí està el fons, penjo aquesta entrada perquè sino es farà etern, el cello són moltes més hores de rascar fusta que el violí i per això fa més mandra.
