marcus
per en 8 D'octubre 2013
766 Vistes

Com ja vaig comentar en la primera entrada la plantilla de la caixa al final me la vaug fer jo per una raó molt simple, que es pogués treure la caixa amb facilitat una vegada acabada l'estruxtura dels aros.

Per això vaig pensar en un tipus de plantilla que es pogués desmontar (amb uns cargolets). La vaig fer en 3 capes unides entre elles amb els cargolets dels que parlava.

LA vaig fer de contraxapa d'aquest que venen a les cases de bricolatge

El model que he escollit realment no l'he escollit, com que la plantilla ja estava feta tot això que m'estalviava i per això vaig decidir de fer aquest model.

És un violincel de Domenico Montagnana del 1742 anomenat Jarnaker.

Diuen que són els millors violoncels del món, superant als del signore Antonio. Pel meu gust són una mica lletjos, no cuidava massa l'estètica aquest home però mira, és igual.

t

Amb aquests cargolets uniré les 3 capes de la plantilla. Podeu observar com he hagut d'afegir dos trocets a banda i banda d'aquesta perquè l'ample de la fusta de contraxapat ho era menys que l'amplada del cello.

Aquí les tres maries.

La plantilla buidada per a poder enganxar les sarjants durant el procés d'encolatge.

Aquí encara hi falten els separadors entre capes i. el que no s'observa (s'observarà més endavant), és que la capa del mig és diferent a les dues dels extrems. No té la part arrodonida (la forma) només té els punts d'enganxe amb els tacs, és a dir, els tacs nomeś els enganxaré a la capa del mig, no a les 3 capes perquè així tot costarà menys de treure

Publicat a: Música
miquel pubill
sonarà,n´estic segur
9 D'octubre 2013
marcus
Em sembla que com no el regali...
9 D'octubre 2013
marcus
Em sembla que com no el regali...
9 D'octubre 2013
miquel pubill
el pots regalar a qui et faci una bona "propaganda".com si fos una inversió...
10 D'octubre 2013